AULA D'EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA - CENTELLES
El cinema i l'Antic Egipte
DES
09
18:00
El cinema i l'Antic Egipte
Casal Francesc Macià
El cinema i l'Antic Egipte
Poques civilitzacions desperten tant d’interès, fins i tot entre aquells que no són aficionats a la història, com l’Antic Egipte. tres mil anys i 300 faraons han alimentat la imaginació de milions de persones durant segles, on el misteri, l’exotisme i una innegable mitificació dels fets, han engrandit encara més una cultura de la qual queden encara moltes coses per descobrir.
La descoberta de la pedra Rosetta, a finals del segle XVIII, va permetre desxifrar els jeroglífics, i iniciar així una ciència que l’any 1922, amb la descoberta de la inviolada tomba del faraó Tutankamon i la seva suposada maledicció, assoliria el seu màxim de popularitat.
El cinema ha contribuït enormement a fer reconeixibles uns quants faraons i perdurar alguns mites, i encara que amb massa freqüència les pel·lícules estan carregades d’inexactituds històriques, no es pot negar la poderosa influència que haurà exercit en despertar vocacions egiptològiques.
Aquesta conferència intenta fer un recorregut per algunes de les pel·lícules més cèlebres que han estat ambientades en aquest remot període de la història: des de la que és considerada que té més rigor, Faraón (Jerzy Kawalerowicz, 1966), fins a d’altres que tenen diversos elements d’interès, com la plasmació cinematogràfica de la famosa novel·la de Mika Waltari Sinuhé, el egipcio (Michael Curtiz, 1954) o la construcció de la piràmide més famosa de totes, la de Keops, a Tierra de faraones (Howard Hawks, 1955).
I no hi falta un repàs a la llarga llista de mòmies maleïdes, començant per la més famosa, la de Boris Karloff (Karl Freund, 1932), així com algunes de les pel·lícules que han tractat la faraona més famosa de la història, Cleòpatra, la més cèlebre, la que va protagonitzar Elizabeth Taylor (Joseph Leo Mankiewicz, 1963).
Un recorregut, doncs, per tres mil anys d’història a milers de quilòmetres de casa nostra per conèixer, a través del cinema, una de les civilitzacions més fascinants de la història de la humanitat.
Poques civilitzacions desperten tant d’interès, fins i tot entre aquells que no són aficionats a la història, com l’Antic Egipte. tres mil anys i 300 faraons han alimentat la imaginació de milions de persones durant segles, on el misteri, l’exotisme i una innegable mitificació dels fets, han engrandit encara més una cultura de la qual queden encara moltes coses per descobrir.
La descoberta de la pedra Rosetta, a finals del segle XVIII, va permetre desxifrar els jeroglífics, i iniciar així una ciència que l’any 1922, amb la descoberta de la inviolada tomba del faraó Tutankamon i la seva suposada maledicció, assoliria el seu màxim de popularitat.
El cinema ha contribuït enormement a fer reconeixibles uns quants faraons i perdurar alguns mites, i encara que amb massa freqüència les pel·lícules estan carregades d’inexactituds històriques, no es pot negar la poderosa influència que haurà exercit en despertar vocacions egiptològiques.
Aquesta conferència intenta fer un recorregut per algunes de les pel·lícules més cèlebres que han estat ambientades en aquest remot període de la història: des de la que és considerada que té més rigor, Faraón (Jerzy Kawalerowicz, 1966), fins a d’altres que tenen diversos elements d’interès, com la plasmació cinematogràfica de la famosa novel·la de Mika Waltari Sinuhé, el egipcio (Michael Curtiz, 1954) o la construcció de la piràmide més famosa de totes, la de Keops, a Tierra de faraones (Howard Hawks, 1955).
I no hi falta un repàs a la llarga llista de mòmies maleïdes, començant per la més famosa, la de Boris Karloff (Karl Freund, 1932), així com algunes de les pel·lícules que han tractat la faraona més famosa de la història, Cleòpatra, la més cèlebre, la que va protagonitzar Elizabeth Taylor (Joseph Leo Mankiewicz, 1963).
Un recorregut, doncs, per tres mil anys d’història a milers de quilòmetres de casa nostra per conèixer, a través del cinema, una de les civilitzacions més fascinants de la història de la humanitat.
Albert Beorlegui Tous
Comentarista cinematogràfic
Comentarista cinematogràfic
- Llicenciat en Dret. Col·labora des del 1994 en nombrosos mitjans de comunicació com a comentarista cinematogràfic, com amb Ricard Ustrell a El suplement de Catalunya Ràdio, Crisol Tuà a El crepuscle dels déus o Xavi Martin amb El club dels cinèfils impenitents entre d’altres.
- Autor de diversos articles de cinema, també ha publicat una recopilació de les millors seccions d’El Basar de les Sorpreses (Editorial Stonberg 2025). Ha col·laborat com articulista a la revista Serra d’Or, ha impartit un seminari de Cinema i Dret al Màster Universitari d’Advocacia de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, i ha estat comissari de l’exposició “Centenaris. Tomàs Mallol i el cinema amateur (1923-2023)" que s’ha exhibit al Museu del Cinema de Girona entre 2023 I 2024.