Caterina Albert/Víctor Català, l'enigma que no ho era tant

Caterina Albert i Paradís (1869–1966), coneguda sobretot pel pseudònim Víctor Català, va ser una de les figures més destacades de la literatura catalana modernista. Nascuda a L'Escala, va destacar per la seva capacitat de retratar la duresa de la vida rural, els conflictes humans i la situació de les dones en la societat del seu temps.
La seva obra més famosa és la novel·la Solitud (1905), considerada una de les grans obres de la literatura catalana. També va escriure contes i narracions, recollits en llibres com Drames rurals.
La seva escriptura es caracteritza per un estil intens, ric en descripcions i amb una profunda anàlisi psicològica dels personatges. Avui és reconeguda com una autora fonamental de la literatura catalana i una pionera en la visibilització de la veu femenina en les lletres catalanes.

Des que a començaments del segle XX Víctor Català va fer-se cèlebre, hem tingut d'ella la imatge d'una autora tancada en la seva torre d'ivori. Res més lluny. Perquè Caterina Albert no va romandre pas aïllada del món, sinó en contacte permanent amb la societat del seu temps i envoltada d'amistats. Desmuntarem aquesta idea esbiaixada a través de les cartes que va escriure's amb altres dones, reflex d'una personalitat que d'estranya no en tenia res.

M. Àngels Cabré
Escriptora i directora de l'Observatori Cultural de Gènere
Llicenciada en Filologia Hispànica per la UB i màster en Literatura Comparada per la UPF. Creadora de l'observatori Cultural de Gènere, que incentiva la igualtat de gènere en la cultura. Treballa en el sector editorial, ha col·laborat en el suplement cultural de La Vanguàrdia, El País i altres. Imparteix conferències i organitza activitats relacionades amb el feminisme cultural.